divendres, febrer 20, 2009
diumenge, desembre 14, 2008
Tot anà bé
Si, l'operació va rutllar bé i gairebé veig.
L'avi que em quedava va faltar despús-ahir divendres 12 de desembre, i ahir va ser el soterrament. I estem barallats amb els germans de ma mare, quin xou.
Va ser molt dur, tot plegat.
L'avi que em quedava va faltar despús-ahir divendres 12 de desembre, i ahir va ser el soterrament. I estem barallats amb els germans de ma mare, quin xou.
Va ser molt dur, tot plegat.
dimarts, novembre 04, 2008
Cirurgia
Estic acollonat. És la primera vegada que m'opere i m'espanta apoteòsicament.
És clar, jo pense, si alguna cosa anés malament -Déu no ho vulga pas- ja no podria fer cap de les coses que m'agrada -ni aprendre llengües, ni estar per internet, ni pintar. Bo, sé que alguna cosa en podria fer, però la meua vida seria una merda fastigosa. El que més por em fa d'aquest món és quedar-me cec.
Exercitaré amb aquest matra:
Però tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé...
És clar, jo pense, si alguna cosa anés malament -Déu no ho vulga pas- ja no podria fer cap de les coses que m'agrada -ni aprendre llengües, ni estar per internet, ni pintar. Bo, sé que alguna cosa en podria fer, però la meua vida seria una merda fastigosa. El que més por em fa d'aquest món és quedar-me cec.
Exercitaré amb aquest matra:
Però tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé, tot anirà bé...
divendres, setembre 26, 2008
Ja és hivern
L'hivern em posa tendre i una mica babau, però em fa pensar... És quan més m'agrada llegir poesia, que m'amanyaga les vesprades fresques i les nits tranquil·les. Ara és el temps en què plore amb un poema d'Estellés, o fins i tot amb un conte infantil. Tanmateix, aquestes coses són les que em fan feliç. Què seria del món sense els sentiments?
Heus ací un poema de Josep Carner, escrit quan tenia la meua edat: 22 anys. És un poema del seu primer llibre, Els fruits saborosos, que va llegir ahir a classe Ferran Carbó, el meu professor de Literatura catalana del segle XX. El Carner adult no m'agrada tant com m'agrada aquest Carner jove i emotiu.
LA POMA ESCOLLIDA
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
- Oh petita Alidé, com és que plores tant?
- Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: - Oh ma vida,
mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?
Nosaltres, els joves, hem d'aprofitar. Jo també vull que em peixen, que em fonguen l'enyorança dels dies que s'escolen, que m'abriguen. Vull l'amor!
Heus ací un poema de Josep Carner, escrit quan tenia la meua edat: 22 anys. És un poema del seu primer llibre, Els fruits saborosos, que va llegir ahir a classe Ferran Carbó, el meu professor de Literatura catalana del segle XX. El Carner adult no m'agrada tant com m'agrada aquest Carner jove i emotiu.
LA POMA ESCOLLIDA
Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
- Oh petita Alidé, com és que plores tant?
- Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu: - Oh ma vida,
mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?
Nosaltres, els joves, hem d'aprofitar. Jo també vull que em peixen, que em fonguen l'enyorança dels dies que s'escolen, que m'abriguen. Vull l'amor!
dilluns, setembre 22, 2008
Comença un nou curs
Fa gairebé un any que no escric cap entrada ací, ho sé, i us preguntareu què faig escrivint-ne de nou... Doncs bé, potser és una mica d'enveja, ja que dos amics s'han agafat a escriure'n un bloc també, en Dídac i n'Ernesto. Us deixe els enllaços dels seus blocs perquè hi feu una ullada:
Another Blog in the Wall (n'Ernesto): http://www.aksanspage.blogspot.com/
El Dandismo (en Dídac): http://eldandismo.blogspot.com/
Avui he començat el quart curs de la carrera i tot són coses noves i interessants, cada vegada que recomencem m'entra una il·lusió que pocs entenen, però que en farem, si m'agrada estudiar. Enguany serà l'any de la revisió de la literatura catalana, ja que estudiaré la dels segles XV, XIX i XX. Quasi res!
Another Blog in the Wall (n'Ernesto): http://www.aksanspage.blogspot.com/
El Dandismo (en Dídac): http://eldandismo.blogspot.com/
Avui he començat el quart curs de la carrera i tot són coses noves i interessants, cada vegada que recomencem m'entra una il·lusió que pocs entenen, però que en farem, si m'agrada estudiar. Enguany serà l'any de la revisió de la literatura catalana, ja que estudiaré la dels segles XV, XIX i XX. Quasi res!
dilluns, octubre 15, 2007
ÉGLOGA V
ELL
Et recorde. Et recorde, em recorde.
S'apodera de mi, fosca, una vehemència
quan recorde aquells dies, quan ens vàrem conèixer
i t'agafí del braç i te vaig dur a casa
amb el pit ple de glòria com si fos una vela.
ELLA
Sí que estàs vehement.
ELL
Sóc tan feliç a voltes!...
ELLA
Però ho dius amb tristesa...
ELL
Saps? És por. És la por.
De vegades m'agafa la por en un grapat.
Crec que vaig a morir-me. Veig que m'estic morint.
(...)
Pensava moltes coses que ja no sé com dir.
Ha passat el moment i no sé dir-les ja.
He comès un pecat que ja no té remei.
Et recorde. Et recorde, em recorde.
S'apodera de mi, fosca, una vehemència
quan recorde aquells dies, quan ens vàrem conèixer
i t'agafí del braç i te vaig dur a casa
amb el pit ple de glòria com si fos una vela.
ELLA
Sí que estàs vehement.
ELL
Sóc tan feliç a voltes!...
ELLA
Però ho dius amb tristesa...
ELL
Saps? És por. És la por.
De vegades m'agafa la por en un grapat.
Crec que vaig a morir-me. Veig que m'estic morint.
(...)
Pensava moltes coses que ja no sé com dir.
Ha passat el moment i no sé dir-les ja.
He comès un pecat que ja no té remei.
Vicent Andrés Estellés
divendres, setembre 28, 2007
Tot és mòrbid
Heus ací un parell de frases del pintor Strauch del llibre Gelada, de Thomas Bernhard, que defineixen prou bé coses que jo sent ara:
"Sovint el dolor és també una obligació" El dolor com a catarsi purificadora, el dolor com a mode de vida, el dolor quotidià de totes les coses... És el dolor, com molt bé diu Strauch, com a obligació.
"La proximitat d'un ésser humà engendra en u el desig de conèixer-lo fins al punt que deixa d'existir per a u. Així ha de ser amb els éssers humans" És dur però és cert. La coneixença d'una persona dura poc, i llavors deixa de tenir interès per a nosaltres. És curt però intens.
"Sovint el dolor és també una obligació" El dolor com a catarsi purificadora, el dolor com a mode de vida, el dolor quotidià de totes les coses... És el dolor, com molt bé diu Strauch, com a obligació.
"La proximitat d'un ésser humà engendra en u el desig de conèixer-lo fins al punt que deixa d'existir per a u. Així ha de ser amb els éssers humans" És dur però és cert. La coneixença d'una persona dura poc, i llavors deixa de tenir interès per a nosaltres. És curt però intens.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
